Projecte Ajuntament de València

Les associacions Acció Ecologista-Agró i Roncadell vam realitzar aquesta proposta de manera conjunta i comptem amb la col·laboració de SECEMU (Societat Espanyola de Conservació i Estudi de Ratpenats), de la DO Xufa de València, de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València.

Així mateix, participen en el projecte la consultora Càdec, Taller de Gestió Ambiental, S.L. i la Cooperativa La Granja d'Bitxos, com a organitzacions de reconegut prestigi en aquest àmbit.

Les rates penades substitueixen les aus insectívores al vespre i a la nit. Totes les espècies de quiròpters d'Europa són insectívores i en la seua dieta inclouen una enorme varietat d'espècies d'insectes. Nombrosos estudis científics han demostrat que, depenent de les espècies i el moment del seu cicle biològic, una rata penada pot consumir en una sola nit una quantitat de preses equivalent a entre un quart i el total del seu pes corporal, el que els converteix en un important aliat en la lluita contra les plagues que assolen els cultius o que amenacen la salut humana.

Les rates penades han demostrat ser eficaços depredadors de plagues en diferents hàbitats agrícoles: plantacions de cafè a Mèxic i Costa Rica, en cultius de cacau a Indonèsia, en camps de cotó a Estats Units, i en arrossar a Tailàndia.

Als Estats Units, per exemple, s'estima que les rates penades, com a consumidors d'insectes perjudicials per a l'agricultura, suposen un estalvi anual en pèrdues de collites i ús de pesticides de gairebé tres mil milions d'euros. De fet, en alguns estats dels EUA s'han realitzat considerables esforços a col·locar milers de caixes refugi per a rates penades en els camps de cultiu per a combatre diferents plagues agrícoles, demostrant una gran eficàcia en el seu control.

En diversos punts de la geografia espanyola ja s'han realitzat projectes de potenciar les colònies de rates penades per combatre aquest tipus de plagues, com el cas del "cucat", una plaga que afecta a l'arròs, al Delta de l'Ebre o contra la lluita de la processionària a les illes Balears, sense oblidar el seu potencial com a controladors de plagues de mosquits.

Pel que fa al cultiu de la xufa s'ha creat una forta alarma per una plaga que sembla que està provocant cada vegada més danys en el cultiu. És un lepidòpter barrinador del gènere Bactra (Lepidoptera: Tortricidae).

És una plaga de la qual es desconeixen molts aspectes bàsics de la seva biologia i ecologia, com ara el nombre de les seves generacions al cultiu de la xufla, aspecte molt important per al seu control. L'adult és d'activitat nocturna i de morfologia similar al barrinador de l'arròs pel que la rata penada de Cabrera podria ser també un potencial consumidor d'aquesta plaga de la xufa. En l'actualitat s'està controlant amb repetits tractaments d'insecticides.